après aplegà nostro cavaller al palau del Doctor Robert on trovadors e bufons venguts de Polònia cantaven los goigs de Minoris Absoluta qui pagats per lo Compte de Godó, Sènyer de Rach Ú, n’eren. E gran multitud s’aplegà davant los dits trovadors mentre glossaven goigs e llahors e faeien burla de tot qui se mou, e les gents gran basarda feien car fort plaguts se n’eren.
Fon llavors que lo trovador lo qui és apellat Antoni de Sóler, qui de l’orde dels cavallers Verds-e-Negres est, se trovà ab lo qui fon Rei Iordi I “Lo Vell” qui lo prenc pel braç, més-lo de part, e dix-li:
Oh trovador que usats la llengua provençal per girar-la e canviar-la per faer burla de tot quant, vullats saber que çò de l’humor cosa sèria est, e vullats comprendre que a voltes fort desplagut só de vostres rimes.
A lo qual lo trovador responc:
Oh molt honorable Sènyer, prou que ho sé que çò que nos faem cosa sèria est e que no plau tostems a tot quant! Mas és aitambé cert que nos repartim a tort e a dret e lo que ara plau a uns e desplau als autres, adés desplau als uns e plau als de més dellà.
E de les sàvies paraules del trovador lo Molt Notable aprenc que lo noble art de la burla com domàs curt est, se un cobrir-se lo cap vol li vindrà fred als peus, e se cobrir-se los peus vol, la matinada après se desvetllarà carregat de pit.
E aprenc aitambé que Reis e nobles tostemps segueixen los goigs qui los trovadors fan, jatsia que sovint fan semblant de mirar devers una altra banda.