après que Sanct Jordi li fon aparegut a Ioseph d’Urgell e li hac mostrat los drachs que encara restaven en lo món, e que ell aucuir devia, apresàs-se lo Molt Notable a escomençar prest car forta feyna se li havia girat.
Com fon eixit de la Plaça de Sanct Jacme prenc Rambla amunt devers la plaça de Catalunya on grans tendes ab sos carros e carruatges se n’eren, e des d’on nobles cavallers arengaven a tot heraut e menestral que llà congregat se n’era. E a fe de Déus que no se n’eren pochs tots los que llà se n’eren.
E com nostre Cavaller alçà la vista devers lo camí de Gràcia e devers la Rambla de Catalunya los viu plens de tendes de campanya curulles de cavallers, qui venguts n’eren de tot lo món chrestià e qui havien davant llonges files de menestrals qui maldaven per un segell de sos cavallers.
E fon llavors lo Molt Notable comprenc que tots aquells cavallers e llur soldadesca venguts eren per unir-se a tan noble art d’aucir los drachs que en lo món se n’hi han, e que tants com n’eren encara n’eren pochs per aital noble feyna.
Muntà doncs nostre cavaller per lo camí de Gràcia devers lo palau del Doctor Robert e trobàs-se per ventura en una tenda qui pus grossa e hauta era de les autres e qui pus llongues cues havia de les autres.
Quan viu lo cavaller qui dins se n’era comprenc la rahó per la qual la tenda fort grossa e hauta ser devia, car lo qui estampava son segell a la soldadesca era lo cavaller apellat Carles Roís de Safó, qui fort conegut est per los llibres de l’Ombra del Vent e lo Joch de l’Àngel, qui escrhit havia per Ioseph Manel de Lara, Sènyer de Planeta.
E com los dos cavallers se reconeixeren lo dit Roís de Safó lleixà sos segells e après haver faet grans parabiens al Molt Notable feu principi a tal parlar:
Oh Molt Notable Ioseph d’Urgell qui cerques los drachs d’aquest món, jo no só cavaller negú más só lo drach qui ha aucit lo Sant Jordi tot solet e qui ne tots junts los autres cavallers aquí venguts aucir no poden aital drach.
A lo que Ioseph d’Urgell dix:
Se ver fos çò que vos gran cavaller Roís de Safó diets, aucir-vos hauria ab un colp de la meva espasa Ondara ací mateix! Mas aitambé ver est que no és drach tot aquell qui vol, mas aquell qui pot, e que potser lo ver drach qui ha aucit lo Sant, n’és vostre Sènyer, Ioseph Manel de Lara ab sos doblers.
Pregà per llurs ànimes, li tornà els parabiens, giras-se e continuà son camí.