Lo Que Fon Eschrit De Iordi I Lo Vell

De Com Iordi I “Lo Vell” Feu Un Eiximpli Al Molt Notable, Lo Que Dix-Li Al Cavaller Polonès Antoni De Sóler E Lo Que Se n’Aprenc

On Se Parla De de de E De .
E

après aplegà nostro cavaller al palau del Doctor Robert on trovadors e bufons venguts de Polònia cantaven los goigs de Minoris Absoluta qui pagats per lo Compte de Godó, Sènyer de Rach Ú, n’eren. E gran multitud s’aplegà davant los dits trovadors mentre glossaven goigs e llahors e faeien burla de tot qui se mou, e les gents gran basarda feien car fort plaguts se n’eren.

Fon llavors que lo trovador lo qui és apellat Antoni de Sóler, qui de l’orde dels cavallers Verds-e-Negres est, se trovà ab lo qui fon Rei Iordi I “Lo Vell” qui lo prenc pel braç, més-lo de part, e dix-li:

Oh trovador que usats la llengua provençal per girar-la e canviar-la per faer burla de tot quant, vullats saber que çò de l’humor cosa sèria est, e vullats comprendre que a voltes fort desplagut só de vostres rimes.

A lo qual lo trovador responc:

Oh molt honorable Sènyer, prou que ho sé que çò que nos faem cosa sèria est e que no plau tostems a tot quant! Mas és aitambé cert que nos repartim a tort e a dret e lo que ara plau a uns e desplau als autres, adés desplau als uns e plau als de més dellà.

E de les sàvies paraules del trovador lo Molt Notable aprenc que lo noble art de la burla com domàs curt est, se un cobrir-se lo cap vol li vindrà fred als peus, e se cobrir-se los peus vol, la matinada après se desvetllarà carregat de pit.

E aprenc aitambé que Reis e nobles tostemps segueixen los goigs qui los trovadors fan, jatsia que sovint fan semblant de mirar devers una altra banda.

E Ço Fon Eschrit En Lo Wednesday 30 De April De Lo Any Del Senyor De MMVIII E On Tot Chrestià Pot Lleixar Son Parer

De Com Sanct Jordi Gloriós S’Apareix A Lo Molt Notable, Com Aquest Comprenc Que Son Repòs Finit N’Era, E De La Feina Que Se li Gira

On Se Parla De de de E De .
F

on ara fa deu anys, en temps encara de lo Rei Jordi I “Lo Vell” que lo Molt Notable Cavaller apellat Ioseph d’Urgell fon partit vers los Comptats Units de Guillem “L’Insaciable” e sos Feyts e Actes foren eschrits en lo pus bell Llemosí, de la mà d’aquest humil Rechor, serf de Déu, per a gaudi e delit de tot bon chrestià.

E tan cert com est que lo Sol naix a llevant e mor a ponent a cada jorn, que no ne foren ne un, ne dos, ne tres, ne cinc, mas deu los anys que lo Molt Notable Cavaller apellat Ioseph d’Urgell dedicà-se a la contemplació de les meravelles que Nostre Senyor havia posat en aquest món. E jatsia que no pochs tombs faet havia per lo món conegut, res ne fon eschrit ne als llibres ne a lloch negú per los dits deu hiverns.

E aitambé ver est que can foren finits los deu hiverns en lo dia de Sanct Jordi gloriós de l’any del Senyor de Dos Mília e Huit, lo Molt Notable muntà en lo cim de lo Mont Juïch ab lo prepòsit de veure la cibtat de Barcelona a sos peus, lo seu verd país a ponent, lo cim nevat del Canigó al nord e les Mallorques mar enllà que se diu que se veuen en los dies clars.

E quan fon al cim e fort suat mirà sos peus e només viu pols, e mirà a ponent e no viu país verd negú mas terra erma, e mirà vers lo nord e lo Cim del Canigó no era blanch com ans solia, e en l’horitzó no viu Mallorques negunes e que ab prou feynes viu la Barceloneta més ençà.

E com baixà a la cibtat de Barcelona li fon vijares que los catalans que ans coneixia fort canviats se n’eren car ja no eren bruns e minços mas alts e rossos, e ja no parlàven la Llemosina llengua nostra d’ans, mas una llengua bàrbara e estranya ab la que se comprenien entre càntichs, rots e basques de cervea.

Ver est que estranys com n’eren ab ses roiges robes, sos capells mexicans, e sos bocois de cervea, sempre catalans eren, car ara un adés un altre, portaven lo nostre estandard ab la creu de Sant Jordi gloriós e aitambé fort aimants de lo joch de la pilota-qui-se-juga-ab-lo-peu eren.

Tantost fon arribat a la Plaça de Sanct Jacme e viu-la curulla de roses, de pendons catalans, e de música d’esbart, vol Nostre Senyor que al Molt Notable se li apareix Sant Jordi en haut aucint lo drac maleït, e comprenc prest lo Molt Notable que allò que en la cibtat viu era un eiximpli que lo Sant li havia faet ab lo prepòsit de mostrar-li los drachs dels nostres temps e que aitambé lo Cavaller aucir-los devia.

E fon llavors que lo Molt Notable compenc que son repòs finit n’era e que vist lo panorama, se li girava forta feyna.

E Ço Fon Eschrit En Lo Wednesday 23 De April De Lo Any Del Senyor De MMVIII E On 3 Chrestians Han Lleixat Llurs Parers

Ioseph D'Urgell